Carmen Karr

Carme Karr va néixer a Barcelona en una família benestant i culta d’origen estranger, com indiquen els seus cognoms. El seu pare era un enginyer industrial que havia participat en el traçat del ferrocarril de Saragossa a Madrid, el seu oncle patern, Alphonse Karr, era un escriptor força conegut a França, on ella va passar tota la infantesa fins al 1880, quan va tornar amb 15 anys d’edat. Carme Karr era, doncs, “la filla d’un home de bona educació”, segons l’expressió que feia servir la novel·lista anglesa Virgínia Woolf (1882-1941) per referir-se a les dones de classe social mitjana o alta que havien de defensar els seus drets polítics, culturals i econòmics perquè l’educació i l’estatus social dels seus pares i germans no eren els mateixos que rebien elles pel simple fet de ser dones.

El 1990, quan tenia 25 anys, Carme Karr es va casar amb l’escriptor i periodista Josep M. Lasarte (1857-1921), amb el qual va tenir quatre fills. Com altres dones, va saber compaginar la vida de família amb la seva professió, que era l’escriptura, i amb accions concretes per defensar els seus ideals per construir un món millor. Diferents barris de Barcelona, l’Eixample, Sant Gervasi, Sarrià, van ser testimonis de les seves inquietuds.

Carme Karr va començar a publicar les seves primeres narracions el 1902 a la revista modernista Joventut, que era molt coneguda aleshores. Però no es va atrevir a ensenyar a tothom que era una dona i va signar amb un pseudònim, L. Escardot, com havien fet abans d’altres escriptores per tota Europa (George Sand, per exemple, també era una dona. I Víctor Català). A banda de contes, va escriure també obres de teatre, novel·les i articles periodístics en diverses revistes i diaris de l’època, que amb el pas del temps va signar moltes vegades amb el seu nom autèntic. En les seves obres difonia les seves idees, però també emprenia accions valentes per dur-les a terme.

Així, el 1913 va fundar i dirigir una residència de professores i noies estudiants, a l’estil dels col·legis anglesos. Estava convençuda que la cultura era un instrument imprescindible perquè les dones poguessin situar-se al mateix nivell professional que els homes i La Llar, que era com havia anomenat la residència, preparava les dones perquè tinguessin prou formació per dur una vida responsable i independent.

Un any després, quan tenia 49 anys i ressonaven els tambors de guerra per Europa (Primera Guerra Mundial, 1914-1918), la seva postura antibèl·lica la va empènyer a crear el Comitè Femení Pacifista de Catalunya, seguint les pautes marcades per altres moviments feministes europeus.

Segur que les notícies que arribaven de les accions que duien a terme les sufragistes angleses, dones de classe social mitjana o alta que defensaven de vegades provocadorament el dret de les dones al vot, va fer que el 1917 Carme Karr també reivindiqués el mateix a través de les pàgines de la revista Feminal, que ella havia dirigit abans, en un article titulat precisament “El vot de les dones”.

La reivindicació del dret al vot, que havien començat amb empenta les sufragistes americanes a mitjans del segle XIX (1848), es va estendre com una taca d’oli amb les actuacions espectaculars d’algunes sufragistes angleses, que no van dubtar a trencar els vidres dels aparadors de Londres o a encadenar-se a les reixes del Parlament anglès per fer sentir la seva veu. Aquestes accions, que van comportar la resposta contundent de la llei ja que les sufragistes van ser empresonades i, quan es van declarar en vaga de fam, van ser alimentades per la força, van donar el seu fruit de manera que la lluita pel dret al vot de les dones va acabar triomfant pertot arreu.

Des de Catalunya, Carme Karr hi va col·laborar de manera pacífica, però amb totes les seves forces. A banda de l’article esmentat, el 1921 va fundar el grup Acció Femenina, que va tenir una notable activitat l’any 1932, durant la República, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya i en protesta perquè les dones catalanes no podien votar, malgrat que la Constitució espanyola els reconeixia el dret de vot des del 1931, any en què el Parlament republicà va aprovar la llei que permetia votar a les dones després d’una intervenció memorable de l’advocada i política Clara Campoamor (1888-1972).

Però Carme Karr va poder votar ben poques vegades al llarg de la seva vida: als 68 anys en les eleccions del 1933, que van donar la victòria a les dretes, i als 71 en les del 1936, que van guanyar el Front d’Esquerres. El 18 de juliol, amb el cop d’estat del General Franco començava la Guerra Civil espanyola (1936-39) i s’acabava la democràcia. Carme Karr va morir quatre anys més tard, el 1943, quan en tenia 78.
Font:
Narrativa i pedagogia

La Cenicienta Que No QueríA Comer Perdices

Check out this SlideShare Presentation:

La Cenicienta Que No QueríA Comer Perdices

View more presentations from dalcantara.

La Cenicienta que no quería comer perdices

“Este cuento está dedicado
a todas las mujeres valientes
que quieren cambiar su vida
y a todas aquellas que la perdieron
y nos iluminan desde el Cielo”

Nunila López y Myriam Cameros

“La Cenicienta que no quería comer perdices” és un conte divertit, modern, i realista amb un brot d’esperança que ens ensenya la situació de tantes i tantes dones que un bon dia ens adonem que la nostra vida no és el conte de fades amb príncep que ens van prometre i que vam creure .

L’autora Nunila López Salamer i la il·lustradora Myriam Cameros Sierra reinventen el conte clàssic de la Cenicienta (la Ventafocs) amb una protagonista que és vegetariana, marxosa i rebel.

Les il·lustracions tenen molta força , res a veure amb aquells dibuixos ensucrats dels contes de la nostra infància dirigits al públic femení, el text és essencial, breu, amb una crítica ferotge contra la nostra societat i el paper oficial de les dones , però amb una visió positiva i transformadora.

Passejada a la font de can Ganyes

Diumenge 28 de novembre

Sortida: a les 9.00 h de la plaça del mercat de Riells i Viabrea

Durada del passeig: 3 hores amb aturada per esmorzar

Dificultat: baixa

Inscripcions: als telèfons 636 301 162 i 647 491 240

Fins el dissabte 18 de setembre

i mitja hora abans de la sortida

Preus: 3 euros amb entrepà i aigua

5 euros per les inscripcions fetes al mateix dia

En cas de pluja anul.larem la sortida

L’associació Quart Creixent no es fa responsable dels danys materials o personals que puguin succeir. És recomanable portar calçat esportiu.

Des de la consciència corporal i sensorial

Avui dia, la nostra societat ha demostrat el seu interès pel bon funcionament del nostre cos. Podríem dir que és conseqüència d’una necessitat. Després de decennis de delegar el treball físic a les màquines i especialitzar-nos en treballs sedentaris, el nostre cos s’ha cansat de la seva somnolència i ens demana una oportunitat per tornar a ser flexible i vigorós. Tanmateix estem immersos en un ritme de vida que no tenim temps per escoltar-nos, per sentir-nos. El radar de les sensacions majoritàriament és aturat pel control de la ment. Deixar-nos fluir és un be no reconegut ni practicat.

Això és el que ens va fer experimentar l’Elisa el dissabte al Casal. Van ser gairebé dues hores molt divertides, fent tots els exercicis que ella ens va proposar, estirades pel terra, ballant i aprenent a sentir el nostre cos.

Te doy mis ojos

Direcció: Icíar Bollaín
Any: 2003
País: Espanya
Duració: 109 min.
Interpretació: Laia Marull (Pilar), Luis Tosar
(Antonio), Candela Peña (Ana), Rosa María Sardà
(Aurora), Kity Manver (Rosa), Sergi Calleja
(Terapeuta), Dave Mooney (John), Nicolás
Fernández Luna (Juan), Elisabet Gelabert (Lola),
Chus Gutiérrez (Raquel), Elena Irureta (Carmen)
Guió: Icíar Bollaín i Alicia Luna
Música: Alberto Iglesias

Premis
Goya 2003
Millor pel·lícula Millor director Millor actriu (Laia Marull) Millor actor (Luis Tosar) Millor guió original (Icíar Bollaín i Alicia Luna) Millor so Millor actriu de repartiment (Candela Peña)
San Sebastián 2003
Concha de plata al millor actor i actriu
Premi la Navaja de Buñuel
Millor pel·lícula espanyola del 2003
Fotogramas de Plata
Millor pel·lícula
Premio Ondas
Millor pel·lícula

Resum de l’argument
Una nit d’hivern, una dona, la Pilar, surt
fugint de casa seva. S’emporta quatre
coses i el seu fill, el Joan. L’Antonio no
tarda gaire en anar-la a buscar. La Pilar
és el seu sol, diu, i a més, “li ha donat els
seus ulls”…
Al llarg de la pel·lícula, els personatges
aniran reescrivint aquest llibre de família
on hi ha escrit qui és qui i què s’espera
que es faci però en el que tots els
conceptes estan equivocats: on hi diu llar
es llegeix infern, on diu amor només hi ha
dolor i qui

El calendari fins final d'any

El calendari d’activitats fins final d’any ja està pràcticament llest. Falten alguns petits detallets per ajustar els horaris. Aquí en teniu un tast per anotar-ho a les vostres agendes:
Novembre
Dissabte dia 20 hora: 2/4 de 6 de la tarda
EL DESPERTAR DEL COS
Elisa Huertas
al Casal del poble

Dijous dia 25 a les 18h.
Dia Internacional contra la violència i maltractament a les dones.
Al casal del poble
Cinefòrum amb la projecció de la pel·lícula Te doy mis ojos

Diumenge 28 Hora: 9 del matí
Sortida a les 9 de matí de la plaça del mercat
Caminada a la font de Can Ganyes


Us farem arribar informació més detallada de totes les activitats en els propers dies.

Sortida fallida a les Llobateres

La primera sortida de les dones i ja vam haver de canviar de plans. Entre setmana ha anat plovent i la Tordera ha fet una bona revinguda. Total, no hem pogut travessar el riu, però be vaja hem canviat de ruta, a fi de comptes era una sortida per una mica per coneixer'ns