dijous, 5 d’abril del 2012

Per veure les fotos

 Clica directament sobre el link o bé copia i enganxa el següent enllaç a la finestra del teu  navegador: http://www.facebook.com/qcreixent

Sopar de dones març 2012


Maria Canaleta Auladell neix l’any 1920 a Can Plana de Sant Llop de Viabrea la gran casa pairal de la família  Bosch fundadors i propietaris d’anís el Mono de Badalona.
Per anar a escola  a Breda feia dues hores i  mitja  de camí entre anar i tornar cada dia ,amb el seu germà i altra quitxalla d’altres cases de pagès que venien de pas.
D’adolescent  la família se’n va  a viure a  Can Canaleta prop de l’estació.  Poc desprès  esclata la Guerra Civil.  Can Canaleta a peu de carretera i prop de l’estació  va ser  lloc de parada de soldats dels dos bàndols, de gent que fugia, de gent que buscava quelcom per menjar ...
Bon balladora, alegre i riallera portava de revolt un bon grapar de joves  que anaven a cantar sota la finestra on ella dormia. Es va casar amb en Quim de can Maynou, va travessar la Tordera  i va cuidar i fer créixer  la seva família, amb l’entrega pròpia de les dones que primer eren els altres, fills, marit, sogres, germans, cunyats, ets  i desprès  elles.
Una dona, que com tantes i tantes altres dones del  mon rural  i  també de les no riques, han sigut el pal de paller de  la família, i que han fet tots els papers possibles dins el  nucli familiar. Han  sigut esposes, filles,  nores, mares, àvies, germanes , cunyades, tietes...  i sobretot cuidadores.
L a Maria,  que ha treballat intensament tota la vida, mai amb un salari, mai cotitzant , sense vacances  ni dies de festa ,  sense entrar tampoc en aquest cercle que anomenem “dones treballadores”  que se suposa que son aquelles que han cobrat un salari, que han cotitzat i que poc o molt, més aviat poc, cobren una pensió un cop s’acaba  la seva vida laboral.
Amb la  Maria, de professió mestressa de casa,  volem honorar i reconèixer  a totes les Maries, Pietats, Antonies, Cecílies, Dolors, Rosites,  etc, etc. que  també han i son dones treballadores, sense elles i  la seva entrega i la seva generositat  el nostre entorn s’esfondraria . Comença a ser hora  que aquest treball a l’ombra sigui respectat i valorat. I això es tasca de les pròpies dones.