Maria Canaleta Auladell neix l’any 1920 a Can Plana de Sant Llop de Viabrea la gran casa pairal de la família Bosch fundadors i propietaris d’anís el Mono de Badalona.
Per anar a escola a Breda feia dues hores i mitja de camí entre anar i tornar cada dia ,amb el seu germà i altra quitxalla d’altres cases de pagès que venien de pas.
D’adolescent la família se’n va a viure a Can Canaleta prop de l’estació. Poc desprès esclata la Guerra Civil. Can Canaleta a peu de carretera i prop de l’estació va ser lloc de parada de soldats dels dos bàndols, de gent que fugia, de gent que buscava quelcom per menjar ...
Bon balladora, alegre i riallera portava de revolt un bon grapar de joves que anaven a cantar sota la finestra on ella dormia. Es va casar amb en Quim de can Maynou, va travessar la Tordera i va cuidar i fer créixer la seva família, amb l’entrega pròpia de les dones que primer eren els altres, fills, marit, sogres, germans, cunyats, ets i desprès elles.
Una dona, que com tantes i tantes altres dones del mon rural i també de les no riques, han sigut el pal de paller de la família, i que han fet tots els papers possibles dins el nucli familiar. Han sigut esposes, filles, nores, mares, àvies, germanes , cunyades, tietes... i sobretot cuidadores.
L a Maria, que ha treballat intensament tota la vida, mai amb un salari, mai cotitzant , sense vacances ni dies de festa , sense entrar tampoc en aquest cercle que anomenem “dones treballadores” que se suposa que son aquelles que han cobrat un salari, que han cotitzat i que poc o molt, més aviat poc, cobren una pensió un cop s’acaba la seva vida laboral.
Amb la Maria, de professió mestressa de casa, volem honorar i reconèixer a totes les Maries, Pietats, Antonies, Cecílies, Dolors, Rosites, etc, etc. que també han i son dones treballadores, sense elles i la seva entrega i la seva generositat el nostre entorn s’esfondraria . Comença a ser hora que aquest treball a l’ombra sigui respectat i valorat. I això es tasca de les pròpies dones.
