Quart Creixent: Entre 2003 i el 2010 559 dones mortes per violència de gènere a l'estat espanyol ,més les 14 d'aquest any

Agnòdice d’Atenes

«Una donzella anomenada Agnòdice volia estudiar medicina, [...] es va tallar els cabells, es va posar la roba d’un home i va assistir a les conferències d’un metge anomenat Hieròfil, dedicant-se principalment a l’estudi de l’obstetrícia i la ginecologia. Un cop instruïda en la medicina, va sentir una dona que cridava [...] i la va anar a assistir. La dona, pensant que era un home, va refusar la seva ajuda, però Agnòdice es va aixecar la roba, es va revelar com una dona i així va poder tractar la seva pacient. Quan els altres metges es van adonar que els seus serveis no eren requerits per les dones, van acusar Agnòdice de seduir-les perquè només volguessin ser ateses per ella, i van acusar les dones de fingir-se malaltes [per rebre visites d’Agnòdice]. Quan va ser portada davant el tribunal de justícia, [...] Agnòdice una vegada més va aixecar la seva túnica per demostrar que era una dona. Els metges la van acusar amb més vehemència...»

Font: http://lluisalatorre.com/dones_invisibles

La voz publica de las mujeres

25 de novembre Dia Internacional contra la Violència de Gènere

La raó de que el 25 de novembre es celebri el Dia Internacional contra la Violència de Gènere és la commemoració de l'assassinat de tres dones que van ser escanyades i llançades per un precipici a la República Dominicana per ordre del dictador Rafael Trujillo.

La violència de gènere és una de les grans xacres de la humanitat, una xacra que afecta totes les classes socials però que té repercussions més negatives en les dones sense recursos econòmics o immigrants

L’Associació de dones Quart Creixent organitza un cinefòrum amb la projecció de la pel•lícula Te doy mis ojos de Iciar Bollaín al casal del poble a les 18 h..

LLista d'antics alumnes

1. Francesc Julià

2. Pere Julià

3. Pere Freixes

4. Benito Freixes

5. Rafael Freixes

6. Pepita Freixes

7. Dolors Terrades

8. Dolors Montplet

9. Josep Ma Monplet

10. Neus Julià

11. Maite Julià

12. Ricardo Momplet

13. Joan Momplet

14. Angelina Momplet

15. Maria Recasens (cal rajoler)

16. Carme Iglesias

17. Ma Teresa Argemí

18. Dolors Argemí

19. Montserrat Roig

20. Maria Roig ?...

21. Ramon Roig

22. Teresa Masó

23. Rossó Masó

24. Pepita Maferrer

25. Toni Masferrer

26. Narcís Masferrer

27. Maria Masferrer

28. Rosa Ma Canaleta

29. Maria Freixes

30. Narcisa (can Merla(

31. Andreu Can Merla

32. Roser Cabra

33. Victoria Cabra

34. Paquita Avellaneda (can Campeny)

35. Pepita Masferrer del Masnou

36. Pepita Cases

37. Maria Cases

38. Marti Recasens

39. Joan Recasens

40. Marc Molins

41. Jordi Ferrer

42. Mercè Ferrer

43. Nicolau Ferrer

44. Ricard Ferrer

45. Carme Polls

46. Josep Ribes

47. Pere Ribes

48. Francesc Ribes

49. Francesca Bayes

50. Maria Bayes

51. Albert Bayes

52. Mari Camuñas

53. Paqui Camuñas

54. Juani Camuñas

55. Salvador Anfruns

56. Marti Anfruns

57. Pepeta (Can Puig)

58. Merçe “

59. Carme “

60. Carme Recasens

61. Teresa Recasens

62. Noi de Can Nota

63. Filla Cazalla

64. Nois de Can Vidre

65. Jordi Salvanyà

66. Josep Salvanyà

67. Josep Cuminal

68. Esperanza Soler

69. Nuria Soler

70. Pedrito (can Mas)

71. Pedro (Renfe)

72. Rosalia “

73. Teresa “

74. Sacrita Buesa

75. Lola Iglèsies

76. Paquita Iglèsies

77. Rosita Iglèsies

78. Ma Dolors Estrada

79. Pere Estrada

80. Ma Angels Armengol

81. Eugenia (Cal Barraquer)

82. Josep Sibina (Cal Xicarro)

83. Joan Muniesa

84. Josep Muniesa ·

85. Conxita Can torres

86. Antonia “

87. Ramón “

88. Ma Teresa (can Salva)

89. Josep (can Salva) germans

90. Antonia i germà Can campeny???

91. Carme Polls

92. Paquita Recasens

93. Dolors Cuminal

94. Dolors Roig

95. Dolors Mompió

96. Josep Rosell (foto revista ??)

97. Angel Campeny “

98. Marta Lloveras i

I més.....

Montserrat Alay i Marcel Poblet autors de Pobres nenes, dones pobres

La pobresa en la Barcelona de la segona meitat del Vuit-cents va empènyer moltes dones treballadores, dones sovint soles, desheretades i incapaces de compaginar llur precària feina i la cura dels infants, a abandonar llurs fills, molts d’ells nadons, a la casa d’expòsits. El rebuig social de la il.legitimitat venia a agreujar una situació dramàtica, ignorada per la hipocresia de la societat benestant. “En la Casa de Caritat, institució que arreplegava la misèria en les seves múltiples versions, esdevenia una altra zona pràcticament invisible als ulls benestants, on les noies expòsites —i els nois— seguien protagonitzant històries veritablement doloroses de mort i de manca d’horitzons. Tot i que no dubtem de l’esforç perquè obtinguessin algun benefici del seu pas per la institució —més dura era la intempèrie—, la reconstrucció de les existències de les expòsites que s’hi varen albergar ens ajuda a copsar com n’era de complicat i d’improbable trencar el cèrcol de la pobresa.”

Dolors Aleu i Riera la primera dona doctora de l'estat

Nascuda a Barcelona el 3 d’abril de 1857, Dolors Aleu va acabar el batxillerat el mes de juliol del 1874 i al setembre d’aquell mateix any ingressà a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Tot i que acabà els estudis el 1879, no va rebre l’autorització per fer l’examen de llicenciatura fins el 4 d’abril de 1882 i s’examinà el 19 de juny d’aquell any, que aprovà amb “Excel.lent”, i amb la qual fou la primera dona a Espanya que obtingué la llicenciatura. Al final de setembre del 1882, aconseguí el grau de doctorat a Madrid.

La doctora Aleu i Riera portà una vida professional molt activa durant 25 anys, especialitzant-se en ginecologia i medicina infantil. Fou professora d'higiene domèstica a l'Acadèmia per a la Il•lustració de la Dona, fundada per Esmeralda Cervantes, i que funcionava al número 10 de la Rambla de Canaletes. A banda de la seva tesi doctoral , publicada el 1883 , va escriure molts textos de caràcter divulgatiu, orientats a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l'àmbit de la maternitat, com ara “Consejos a una madre sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños”.

Font: Tesi de Juan Giné i Partagàs

Gairebé 10.000 dones han denunciat ser víctimes de violència de gènere aquest 2010

Barcelona (ACN).- Un total de 9.893 persones han presentant una denúncia per ser víctimes de violència de gènere en el que va del 2010. Segons dades de la Generalitat recollides per UGT, l'any 2009 les denúncies van arribar a les 13.910. En el que va d'any han mort a Catalunya 13 dones a mans de les seves parelles. El sindicat ha considerat aquest dimecres que les dades demostren la persistència de la violència masclista, però paral·lelament una major sensibilització de la problemàtica en la societat. UGT ha elaborat un informe amb motiu de la commemoració demà del Dia contra la Violència de Gènere enfocat en l'àmbit laboral que assegura que el 77% de les víctimes són actives.

Font : Vilaweb

Les nostres botigues i establiments

De Riells i Viabrea

Perruqueria D’Caps

Vidres, Aluminis i PVC

Roser Diaz (Nutrició)

Fotoimaginart

Jesica Martín (professora de repàs

Disembit Embutidos Ibericos y Blancos D.O

De la Batllòria

La Vall d’Or (joieria i rellotgeria)

Estanc Montnegre

Perruqueria i estètica

De Tordera

Assessoria fiscal, laboral, comptable, jurídica,

Inmobiliaria, i financera.

Consultoria d’empreses i auditoria

De Breda

Òptica Breda

De Hostalric

Grupo PIV sistemes de ordenadores

De Sant Feliu de Buixalleu

Vila Village

De Sant Celoni

Luminari

dissabte, 26 de febrer del 2011

Entre 2003 i el 2010 559 dones mortes per violència de gènere a l'estat espanyol ,més les 14 d'aquest any