1936 Mestra en pràctiques Jacint Verdaguer de Barcelona.
Setembre 1937 Mestra provisional al Prat de Llobregat.
Novembre 1937 Mestra en pràctiques al grup escolar Lluis Vives de Barcelona.
1940-1943 Mestra provisional a Parets del Vallès.
1944-1947 Mestra en propietat a l’escola nacional de Montagut a Girona.
1947-1968 Mestra en propietat de l’escola nacional mixta de Viabrea.
1972-1982 Mestra en propietat escola Gayarre de Barcelona.
Maria Martí i Valls va néixer a Mont-roig del Camp, petita població de Tarragona .La seva família es va traslladar al barri de Sants quan ella era una nena.
Formada amb la solidesa i experiència d’uns pedagogs savis i entusiastes en plena efervescència renovadora d’un temps excepcional d’on va sortir una fornada única de mestres formats per i per a l’Escola catalana en temps de la Generalitat republicana que va despertar interès més enllà de les nostres fronteres pel desenvolupament de les noves corrents pedagògiques que esdevenien al país.
Però van ser temps molt difícils, la guerra i els llargs anys de dictadura van estroncar aquell moviment engrescador i renovador. La nostra mestra va fer les pràctiques en temps de guerra i un cop acabada, la van enviar a Montagut de Fluvià (actualment Montagut i Oix) un petit poblet de la Garrotxa on la seva influència i la seva catalanitat fos ben minsa, com tants i tants mestres compromesos amb el país que van ser desterrats, perseguits, humiliats, afusellats o forçats a exiliar-se.
A l’any 1947 va aconseguir la plaça en propietat a l’escola nacional mixta de Viabrea, amb l’estació a prop que l’acostava a la seva família on s’hi va estar 21 anys. A l’escola de Viabrea, situada en el número 1 del que avui és el carrer del Dr. Agustí Simón, hi van passar més de 100 alumnes nens i nenes . Era un cas no gens comú d’escola mixta en un temps en que els nens i les nenes els mantenien separats per ves a saber quines pecaminoses imaginacions.
La Maria Martí és una mestra de cabells blancs, serena i sensible, poc amant del afalacs, d’esperit inquiet, d’un caràcter amable , obert i acollidor – amb aquestes paraules la definien els mestres i alumnes de l’escola Gayarre de Barcelona en l’homenatge que van fer-li en motiu de la seva jubilació. Nosaltres, antics i antigues alumnes la recordem també , amb els sues cabells blancs i la seva delicadesa i discreció.
Ara ja també amb els cabells blancs, ens hem anat trobant i recordant la nostra mestra, la senyoreta Maria, hem coincidit amb un sentiment de valoració i estimació que ha anat creixent amb el pas dels anys. De tenir una consciencia més clara de qui va ser , una mestra , una persona que va deixar empremta a molts dels seus alumnes més enllà de les lliçons de geografia o d’història , plantant una llavor d’humanitat , de senzillesa , d’honestedat .
Els seus alumnes, els seus pares i els veïns que la van conèixer i estimar la recordem i la honorem amb tot el respecte dins el nostre cor.
