Per veure les fotos

 Clica directament sobre el link o bé copia i enganxa el següent enllaç a la finestra del teu  navegador: http://www.facebook.com/qcreixent

Sopar de dones març 2012

Maria Canaleta Auladell neix l’any 1920 a Can Plana de Sant Llop de Viabrea la gran casa pairal de la família  Bosch fundadors i propietaris d’anís el Mono de Badalona.

Per anar a escola  a Breda feia dues hores i  mitja  de camí entre anar i tornar cada dia ,amb el seu germà i altra quitxalla d’altres cases de pagès que venien de pas.

D’adolescent  la família se’n va  a viure a  Can Canaleta prop de l’estació.  Poc desprès  esclata la Guerra Civil.  Can Canaleta a peu de carretera i prop de l’estació  va ser  lloc de parada de soldats dels dos bàndols, de gent que fugia, de gent que buscava quelcom per menjar ...

Bon balladora, alegre i riallera portava de revolt un bon grapar de joves  que anaven a cantar sota la finestra on ella dormia. Es va casar amb en Quim de can Maynou, va travessar la Tordera  i va cuidar i fer créixer  la seva família, amb l’entrega pròpia de les dones que primer eren els altres, fills, marit, sogres, germans, cunyats, ets  i desprès  elles.

Una dona, que com tantes i tantes altres dones del  mon rural  i  també de les no riques, han sigut el pal de paller de  la família, i que han fet tots els papers possibles dins el  nucli familiar. Han  sigut esposes, filles,  nores, mares, àvies, germanes , cunyades, tietes...  i sobretot cuidadores.

L a Maria,  que ha treballat intensament tota la vida, mai amb un salari, mai cotitzant , sense vacances  ni dies de festa ,  sense entrar tampoc en aquest cercle que anomenem “dones treballadores”  que se suposa que son aquelles que han cobrat un salari, que han cotitzat i que poc o molt, més aviat poc, cobren una pensió un cop s’acaba  la seva vida laboral.

Amb la  Maria, de professió mestressa de casa,  volem honorar i reconèixer  a totes les Maries, Pietats, Antonies, Cecílies, Dolors, Rosites,  etc, etc. que  també han i son dones treballadores, sense elles i  la seva entrega i la seva generositat  el nostre entorn s’esfondraria . Comença a ser hora  que aquest treball a l’ombra sigui respectat i valorat. I això es tasca de les pròpies dones.

 

Sopar de Dones

El somiatruites. Lidia Pujol, Dolo Beltran i Albert Pla.

 Història d'una escola del Montseny!! Genials !!

25 de novembre

Encesa d'espelmes sota l'olivera de la  plaça recordant les dones assassinades l'any 2011

No t'ho perdis!!

http://koowall.com/25-de-noviembre-de-2011

Manifest institucional 25 de novembre

Dia Internacional contra la violència de gènere
Podeu veure el manifest institucional  consensuat per la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, la Federació de Municipis de Catalunya i l'associació Catalana de Municipis  al següent enllaç: 
http://www20.gencat.cat/docs/icdones/Temes/Arxiu_docs/manifest2011.pdf

No hi falteu

Eduquem pel canvi

Estem vivint una època de grans canvis que ens fa difícil trobar referents per sustentar-nos és per aquesta raó que molts factors de la nostra societat entren en crisi. Estem patint les conseqüències d’una crisi econòmica, de valors, de referents polítics… Sembla que tot està en crisi i que naufraguem per un mar que no sabem on ens porta. Però això, només és una sensació, les persones estem preparades per autosuperar-nos en les adversitats més inexplicables, només ens cal força, coratge i idees fermes.

 Avui, hi ha moltes persones que tenen tots aquests recursos per generar canvi. Cadascú de nosaltres podem generar canvi. Hem de donar una nova mirada a tot allò del que disposem i que ens servirà per ensortir-nos-en.  En un context com l’actual, encara més, les emocions es situen a flor de pell i sovint hi ha persones que no saben com gestionar-les.

És molt important aprendre a identificar els nostres sentiments, les nostres emocions i canalitzar-les de manera assertiva. La violència és el resultat d’una emoció que no s’ha sabut canalitzar adequadament i, en conseqüència, porta a la persona a actuar amb agressivitat, la qual pot arribar, de vegades, a  actes indescriptibles. És per això, que EDUCAR als nostres infants, futures persones adultes del demà, tenint en compte la intel·ligència emocional i proveint-los de models de gestió del conflicte mitjançant el diàleg, és la millor garantia per aturar qualsevol tipus de VIOLÈNCIA. Per tant, tots junts podem aturar un món de violència, ho tenim a les nostres mans. Ens cal invertir temps en educar als nostres infants.

Melània de Sola

Practiquem Tai-chi

Retallada a l'assistència sanitaria

Hem d'estar a l'aguait  i donar suport a totes les iniciatives de la comarca per evitar que tanquin les urgències del cap de Breda i tinguem que  desplaçar-nos a Santa Coloma de Farners els caps de setmana ia partir de les 9 del vespre els dies feiners . Les dones de Breda van el dilluns a portar un escrit a la Conselleria de Salut per manifestar-se pacíficament i fer entrega de la recollida de signatures que han fet en contra de la decisió  direcció del Servei Català de la Salut.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/07/08/selva-interior-nomes-tindra-punt-durgencies-partir/499883.html?utm_source=rss

Suport a les Dones de Breda.

Retallades al servei d'urgències!

L’associació de dones Quart Creixent  fem públic el nostre reconeixement  i suport a l’associació  Dones de Breda per la seva  iniciativa per defensar el manteniment de tots els mitjans i serveis sanitaris que fins ara s’han prestat al Cap de Breda.
Des de la direcció del Servei Català de la Salut es volen reordenar tots el serveis d’urgències del país de forma imminent, i en el cas dels municipis de la Selva Sud  de Riells i Viabrea, Breda, Hostalric, Sant Feliu es pretén unificar-los al CAP de Santa Coloma de Farners  on també s’hi engloben  les àrees bàsiques d' Arbúcies-Sant Hilari, Santa Coloma-Vilobí, Sils-Vidreres i des d'allà es donaria servei a totes les urgències d’una població aproximada de 30.000 habitants.

Per arribar a Santa Coloma hi ha entre 20 i 35  quilòmetres de carretera de difícil circulació pels seus revolts  i des de molts punts dels municipis afectats el temps de desplaçament és superior als 30 minuts.  
Imagineu des de Riells  l’estona que hi ha per arribar a Santa Coloma!

Rosa Dachs "Eclipsi. Una manera de viure el càncer".

L’autora relata la seva experiència des de que li van diagnosticar  càncer de pit.
Rosa Dachs, tècnica d'administració local de l'Ajuntament de Sarrià i resident a Banyoles, explica en primera persona  el diagnòstic de la malaltia, el tractament i el procés que el segueixen. Li agradaria que servís d'aportació per a les persones que en algun moment de la seva vida es puguin trobar en una situació semblant. La publicació està escrita des d'un punt de vista realista i optimista que és com, segons Dachs, ha intentat viure en tot moment la malaltia.
Considera que en el món del càncer no hi ha veritats absolutes, i el que per a uns és d'una manera no ho és per uns altres, ja que les circumstàncies personals hi tenen molt a dir. Segons Rosa Dachs, la diagnosi d'un càncer suposa un canvi radical de la visió del món i de les prioritats vitals, però cal continuar essent molt actiu i no deixar de relacionar-te amb la gent. L'autora assegura que qui realment té més por de la malaltia és la societat, i és necessari canviar aquesta visió negativa general per fer més fàcil l'acceptació i superació dels qui la pateixen.
Després de mesos de teràpia, Rosa Dachs ha superat el càncer de pit. Igual com en un eclipsi, poc a poc la seva vida ha tornat al punt inicial.